incendis i piròmans

Ahir vaig sentir una notícia que em va fer activar les alarmes; resulta que a la conferència episcopal no està d'acord amb que es donin tants diners a les mares solteres quan tenen un fill. Això es va saber arran que el govern fes públiques les seves mesures "electoralistes" (no ens enganyem) sobre polítiques socials, així doncs a l'església no li agrada que se'ls donin tants diners?
Suposo que als pobres escarabats els agradaria més que els diners anessin a parar a la seva butxaca, ara que el numero de feligresos ha disminuït molt (tampoc no ens enganyem, no ha baixat prou com per alegrar-nos, encara hi ha gent de "fe", i no tota és gent gran, les noves generacions sempre hi són) les recaptacions del raspall ja no són el que eren, i a més ja no hi han infeliços capaços de deixar la seva herència per tal de tenir el carnet VIP del cel. No ens oblidem que clar, ells han d'invertir molt en obres de "clar caire social", com emissores des de les que s'enverina l'aire, i que teixeixen un tel d'odi i l'enfrontament dels elements socials i polítics de la nostra societat. Potser hauríem de fer com ells en el passat, i cremar-los a tots, foc nou i casa nova.

Parlant de focs, no puc deixar de parlar sobre la última fal.lera de la gent de les comarques de Girona, la crema de fotografies, no en tic ni idea sobre si és legal això o no, però això voldrà dir que tot el que vulgui encendre una barbacoa amb el numero vell de la premsa rosa de torn, haurà de fullejar un altre cop la revista, buscant el careto d'aquella família que tots mantenim, i treure'ls de la revista, i llavors què? que hem de fer amb aquestes fotos?, portar-les a la deixalleria?

això us ho deixo a les vostres mans

Això s'acaba

És diumenge al vespre i el cap de setmana arriba a les seves ultimes hores, heu pogut fer tot el que volíeu, o us heu quedat a mitges?
Sigui com sigui segur que esteu morts de cansament, queda pensar si val la pena fer tantes coses durant el cap de setmana (això va dirigit a aquelles persones que volen fer de tot, com si aquell cap de setmana fos l'ultim que poguessin viure)

Jo sóc d'aquelles persones que prefereixen fer coses amb temps necessari, així les gaudeixo millor, com menys coses fas, més lentament passa el temps, i per tant més assaboreixes el pas del temps. I vosaltres, de quina mena sou? sou d'aquells que se'n van de vacances, i són capaços en un sol dia, de visitar una ciutat gran? amb l'estrès de visitar tants museus o edificis com es pugui? o per el contrari, sou dels que us asseieu en un bar amb terrasseta, a fer una cerveseta o un cafè amb el suau solet de primavera que t'escalfa la pell, mentre admires el pas del temps en el caminar de les gents que hi viuen? que sapigueu que diferències com aquestes, són les que confirmen si viatgeu o feu turisme.



Ara és el vostre torn, quines altres coses us agraden fer quan sou de vacances, o sigui la cita indiscutible?

Bicicletes i bicicletistes

Avui m'he endut l'ensurt de la meva vida, eren prop de les 8 del matí i sortia del pàrking amb el cotxe (ho se, no sóc gens ecològic, per la distància que tinc al curro podria agafar una bici, però més endavant ja us explicaré més), quan només treure el morro del cotxe del pàrking a la vorera, una nena d'uns 13 anys que anava per aquesta en bicicleta, a tota velocitat, s'ha fotut de morros contra el cotxe, collons!!, quan he reaccionat, tot nerviós he sortit a veure com estava, i l'únic que se li ha acudit dir en veu baixeta a aquest infant és:
-em sembla que s'ha fet malbé "algo" del cotxe-
-no et preocupis pel cotxe t'has fet mal tu?-
- no, no- em deia amb cara espantada, i quan he vist que estava perfectament, i que l'únic que volia era continuar endavant, amb por per si el que havia passat al cotxe era culpa seva, li he dit que tirés endavant que si no arribaria tard a cole.

Això és una mostra del que li pot passar a qualsevol usuari d'aquest país si va en bicicleta, per exemple això ha passat a la Ronda Camprodon, un carrer ràpid amb molt de trànsit, molt important per la quantitat de cotxes que hi passen, però no hi ha cap mena de carril de bicicletes, ni a la vorera ni al carrer, així doncs qualsevol que vulgui utilitzar aquest medi de transport tan polivalent, econòmic i ecològic, ho ha de fer sota la seva pròpia voluntat, no hi han incentius de cap mena, tot el contrari qualsevol que en condueixi un s'ha de sotmetre al risc del seu cosí -germà; el cotxe.
A les grans ciutats, ja intenten fer alguna cosa, però l'únic que aconsegueixen, com a bons ajuntaments que són, és fiscalitzar aquest medi, o sigui fer lleis per poder-los multar i fer-los pagar impostos, si ja ho se també ho fan per la nostra seguretat, però també hi han altres maneres de fer aquests trajectes més segurs, com per exemple; treure molts dels cotxes que avui dia circulen inútilment, però clar el cotxe fiscalitza encara més que la bicicleta, i clar la pela és la pela, i això és tan cert aquí, com a Madriz o Uagadugu.


(que consti en acta, que davant l'animadversió que provoquen aquests aparells en els usuaris motoritzats, he optat per protegir la vida dels meus amics amagant la seva identitat)


És un problema, ja que a diferència d'altres països, aquí la bicicleta és una eina de lleure i no de transport, potser d'aquí uns anys, tota la colla de gent que anem en cotxe, ens veurem obligats (per motius mediambientals o econòmics) en anar en bicicleta, pot ser curiós veure com portaran tunades les seves bicicletes, alguns elements indesitjables de la fauna (altrament dits quillos) s'hi posaran retrovisors? o cartes als raids per fer soroll i recordar temps passats, en que no havien de pedalar?, i les pintures?, on les posaran?, en una bici no hi ha gaire espai per el dibuix d'una flama, a més els seients de racing que porten molts als seus cotxes, per fer l'equivalent en bicicleta, ha de tenir una forma curiosa (que ha de permetre tallar millor el vent), però això els pot fer perillós per els darreres dels seus propietaris (encara que potser els hi agrada!). Però no somiem que de moment, és més econòmic no ser ecològic, i no em val la excusa de que aquí fa molt fred, ja que hi ha països en que fa més fred i be que la utilitzen capsigrany!!!

JA CANVIARAN ELS TEMPS!!!




De moment, recordeu, quan veieu una bicicleta respecteu-la, que d'aquí un temps pots ser tu el que estigui pedalant.

Una abraçada a tots!!!!

sobre persones i mininos

La Giralda de Sevilla


Avui és diumenge 16 i el MMVV està a les acaballes, aquest any la pluja l'ha respectat, i he de reconèixer que no he vist res del MMVV, i no se que pensar, perquè llavors no tinc res a criticar, però be, la vida dona molts altres temes.
Per exemple, els gats, en concret, el de la foto és Sevillà, de la Juderia. Els gats són uns animalons que malgrat semblin adorables, no deixen de ser uns depredadors que no pensen en res més que dormir, jugar amb el menjar, menjar i quan és la seva època follar com condemnats. Tu els pots mirar directament als ulls, i malgrat semblin mig adormits, segur que estan pensant en que els hi pots aportar:
-què vols tu ara? donar-me menjar? gratar-me l'esquena?, perquè si no és això, i gosses destorbar-me, ja t'asseguro jo, que et deixaré la meva targeta de visita en forma de quatre cicatrius a la mà-

He de reconèixer que el blog d'avui és un trunyo però no tinc res a explicar, i per això m'estic enrotllant com una persiana.
Per exemple podria fer-vos recordar, totes aquelles andròmines que es van comercialitzar al seu temps com un gran avanç, i finalment van acabar com el bloc d'avui: caca de vaca, entre aquests aparells hi ha els "versàtil i útil on els hi hagi" ganivet elèctric, o l'obrellaunes automàtic, quins grans invents!!!, i quines ments malaltes van pensar i dissenyar aquest aparells? us recordeu d'altres d'aquests aparells?

CASA!!!!!

Bona nit a tothom,
Avui ha set un dia dur, és dijous al vespre, la pluja amenaça el MMVV un altre cop (curiós no?, potser hi te alguna cosa a dir la llegenda popular sobre la relació d'algú que canta malament i la pluja? no sé, hauré d'esbrinar si hi ha algun element en que ha coincidit repetidament la pluja i les seves actuacions)
Però el més important és que ja sóc a casa, hem pogut solucionar i tancar coses pendents, cosa que significa que ha sigut un dia força rodó, m'he passat el dia lluny de casa, de totes maneres les fotos d'avui no us les puc ensenyar ja que he patit "problemilles" tècnics, per tant us en posaré alguna que malgrat que no siguin de mateixa procedència si que guarden alguna relació, simplement per el gaudir de la vista, i no vull cap referència envers la seva qualitat, que us conec!!!!


Apa doncs!!! que no estic gaire il.luminat avui

Ah per cert, no oblideu l'11 de setembre i sobretot que el món segueix estant tan fotut com sempre, guerra, fam, violència i contaminació... sigueu una mica més bons ciutadans, cada dia més, perquè si fos pels polítics seriem tots morts per tenir ells tots els calés (coneixeu el rei Mides?)

el dia després

Bones!!! de nou,
Be avui podríem dir que és el dia després de l'11 de setembre, és el dia en que tots els polítics és llepen les ferides infligides i autoinfligides ben amagats als seus caus, que hi farem!!!, són polítics i per desgràcia de nosaltres viuen d'això, com diu la meva dona:
Ja que els fills de puta no funcionen com a governants que governin les putes.
Nosaltres els simples ciutadans de a peu, no ens queda altra cosa que aguantar això estoicament i fer el cap cot durant la resta d'any que resta, fins el pròxim 11 de setembre, amb por de demostrar les nostres il.lusions i d'ofendre algú, potser hauríem de canviar les coses i fer que cada dia sigui un 11 de setembre, sigui com siguin les coses, no ens amaguem dins de cap forat, que som persones amb anel.ls i esperances.
Parlant de caus, la foto d'avui hi fa referència, ja que, per els que encara no se n'agin adonat encara, ja queda poc perquè l'estiu finalitzi en la seva totalitat, i aquests animalons tan simpàtics que comparteixen amb nosaltres els estius comencin a amagar-se als seus caus fins a la propera tornada de les calors.

11 de Setembre

Hola a tots!!!!
Resulta que ja sabeu quin dia som avui, un dia per pensar el que som i serem, a alguns els pot agradar i a altres no (però que s'aguantin).
La primera pregunta és: Qui som nosaltres? doncs som un poble amb convicció per mirar endavant, per construir amunt sense por per la caiguda, amb empenta, i amb la resolució per poder-nos fer sentir arreu, alguns ens estimen, altres ens rebutgen, però el més important és cada cop més, arreu on anem, saben qui som i saben dir on estem situats dins un mapa, això vol dir que ens identifiquen, ara només falta que nosaltres ens identifiquem amb orgull, no si val a dir res sobre la mandra i la por a ofendre a altri, ja que als catalans no ens fa falta de plantar llençols enormes enmig de places, ni fer grans celebracions per la tortura d'animals indefensos enmig d'una plaça, ni de proclamar amb cançons estúpides (la selecció¿¿??com si aquesta ens identifiqués), per poder-nos sentir orgullosos de nostra terra.

Per desgracia, avui dia la Catalunya de les urbs i rodalies, no s'allunya gaire de la imatge abans descrita, i sembla que la Catalunya orgullosa de ser el que és, està lluny de les grans ciutats, la Catalunya que a mi m'agrada s'ha pogut mantenir dempeus gràcies a la bona absorció dels nouvinguts.
Que hem de fer, per tornar a aquell 11 de Setembre del 1714? on Catalunya, malgrat ser part de la corona tenia drets, lleis i ple autogovern, i que degut a situacions polítiques de fa 300 anys enrere ens vàrem veure amb els nostres drets adquirits amb esforç i suor tràgicament decapitats.
Ja ho se que durant aquests últims temps, ens diuen constantment que el més important és deixar enrere els nacionalismes, per donar pas als nous temps però les mateixes persones que fiquen el catalanisme dins el sac dels nacionalismes, no dirien el mateix de ser Espanyols o Francesos o Anglesos o... amb una llista tan llarga com és el numero de nacions amb estats propis. No ens oblidem que una de les necessitats més primordials de l'ésser humà és la pertinença, i qualsevol intent per anul.lar-la és anar en contra natura.
Visca la nostra terra, visca Catalunya!!

Hola holita hola

Per els que us heu dignat a venir per aquí, que sapigueu que estic molt content d'acollir-vos, i no, no seré com a cert llocs que existeixen a tots els pobles d'aquest país, on després de que us fotin un rotllo passen un raspall a tots els seus parroquians, perquè hi deixin la voluntat. Ja sabeu que la llibertat és el més important, així doncs per no pressionar-vos us deixaré el meu numero de compte que és :.....




És broma!!! que us penseu? que us deixaré aquesta dada, segur que a la que em descuidés hem buidaríeu el compte, que us conec i se on viviu!!!.

Fora conyes, avui han passat coses força importants, però no en comentaré res, si les voleu conèixer mireu les noticies que jo estic per altres coses.

Mentrestant la foto és com aquest projecte, un començament d'un viatge
Una abraçada a tots!!!

Bon dia a tothom

Hola a tota la gent que estigui per aquí, finalment he caigut en la temptació de comprovar el funcionament del blogger, resulta que fart de veure com el servidor del servei que utilitzava fins ara per publicar les meves elucubracions, queia constantment, sense possibilitat d'actualitzar-lo en moments de lucidesa.
Així doncs si això funciona, faré el trasllat cap aquí, esperem que això sigui per una cosa bona.
La foto del dia podria molt be portar a pensar sobre el de que quan utilitzes un bloc ja no el pots deixar